3. Llum, so, moviment i espai

3.10. Cas d’estudi: Horizon, de Playmodes

3.10.1. Preprojecte

Fixem-nos ara en un estudi de cas detallat: un projecte real creat el 2021 per l’estudi Playmodes a partir d’un encàrrec del festival LlumBCN.

Playmodes ens ha facilitat la documentació necessària del projecte Horizon i ens ha detallat el procés de treball. Gràcies a això, aquest exemple ens pot servir com a plantilla de cara a elaborar els nostres propis documents de propostes per a festivals, i ens ofereix un exemple de procés complet de creació, des de la preproducció fins a la implantació tècnica i la creativitat.

Encàrrec

La creació d’una instal·lació té sempre com a punt de partida l’encàrrec rebut des d’una institució, un festival, un museu… perquè exhibim una peça ja existent o perquè en creem una de nova. L’encàrrec pot ser també un autoencàrrec: una obra que creem per iniciativa personal i que financem nosaltres mateixos.

Els encàrrecs no cauen miraculosament del cel, i són fruit de la construcció d’un cert prestigi en l’escena artística, o bé de la tossuderia en entrevistes personals amb directors i comissaris, tot presentant-los i proposant-los obres pròpies.

En el cas de l’encàrrec de LlumBCN, el mes de juny de 2021 Playmodes rep un encàrrec de la direcció artística del festival per tal de crear una instal·lació nova que s’exhibirà el mes de novembre de 2021. El festival proposa un espai urbà concret, i demana als artistes que el transformin a partir de l’ús de la llum.

Visita tècnica

El primer pas, un cop rebut l’encàrrec, és viure l’espai en persona. Si això no és possible, es poden demanar fotografies i plànols als agents organitzadors de l’exhibició. Però, si hi ha la possibilitat, val la pena transitar amb el propi cos pels espais i analitzar-ne el context i la història. Potser els usos habituals o històrics de l’espai són un desencadenant per a un concepte artístic!

En el cas de l’obra de Playmodes, es feu una visita tècnica a l’espai durant l’estiu de 2021. En la visita tècnica, es prengueren mesures i es parlà amb els responsables de l’espai: un pàrquing d’autobusos que havia estat històricament un espai d’emmagatzematge de tramvies de Barcelona.

Aquesta visita tècnica fou crucial per determinar la naturalesa conceptual de l’obra, ja que les característiques formals i els usos de l’espai convergiren en un concepte artístic clar: un estudi sobre la perspectiva i el moviment.

Concepte

Una vegada estudiat l’emplaçament, cal construir un concepte que dialogui amb l’espai, si és que estem parlant d’una nova creació site-specific. Hi ha ocasions en què aquest diàleg específic no és necessari, atès que l’obra és «agnòstica» respecte al seu contenidor. No obstant això, sempre és interessant relacionar-se amb l’arquitectura i mai no és sobrer adaptar les nostres obres existents a formats que s’adiguin amb els seus contenidors arquitectònics.

Així doncs, cal construir un concepte artístic. Una idea que puguem desplegar a l’espai i que reflexioni sobre qüestions formals, conceptuals, filosòfiques, polítiques o mediambientals i les explori. Aquest concepte ha de quedar fixat en un artist statement, un text breu que contextualitzi la nostra idea a partir de conceptes, referències i inspiracions clares. Ha de ser un text descriptiu, però també suggeridor, que permeti als comissaris de l’exhibició entendre quins són els marcs conceptual, formal i teòric de l’obra que presentarem. Hem de procurar no caure en l’error −dissortadament comú− de redactar textos críptics i farcits de paraules cultes, que acaben sent pretensiosos i poc descriptius. Abracem la poesia i la metàfora, és clar, però sense perdre de vista la intel·ligibilitat i la claredat en la redacció.

En el cas del projecte de Playmodes a LlumBCN, com dèiem, la conceptualització fonamental quedà fixada ja durant la visita tècnica. A partir de la idea inicial d’un estudi sobre la perspectiva i el moviment, es decidí aprofundir en aquest concepte mitjançant esbossos, converses i pluges d’idees col·lectives. Finalment, es decidí crear un trompe-l’oeil de llum digital que estengués els límits físics de l’espai real mitjançant la llum. Un conjunt de llums il·luminarien l’espai físic, i aquesta il·luminació s’estendria més enllà de la realitat dins d’una pantalla de grans dimensions que estendria el punt de fuga dins d’un espai virtual. La peça l’anomenarien Horizon, fent referència a aquesta línia imaginària en la qual acaba el nostre camp visual.

«L’horitzó és una línia imaginària que separa el cel i la terra quan els mirem de lluny. Però més enllà de la seva definició espacial, l’horitzó també s’entén com el conjunt de possibilitats o perspectives que alguna cosa ofereix. “Horizon” és una instal·lació immersiva que juga amb els límits de la percepció espacial i constitueix una finestra màgica que amplia la realitat aparent. Llum, so, espai i perspectiva s’uneixen en aquest punt de fuga imaginari i proposen un viatge més enllà dels límits de la realitat física.»

Previsió tècnica

Per tal de concretar els recursos econòmics i humans necessaris per portar a terme una instal·lació audiovisual, cal fer una previsió dels materials indispensables per construir-la. Depenent de la naturalesa de la instal·lació, aquests materials han d’incloure projectors, altaveus, lluminàries, elements d’arquitectura efímera, attrezzo…

Malgrat que encara no hàgim definit tots els detalls, és important que siguem capaços d’inventariar, pel broc gros, quants materials necessitarem i com els ubicarem a l’espai. Això ens ajudarà a determinar tant la complexitat tècnica del projecte, com els recursos humans i econòmics necessaris. No oblidem que, en aquesta fase, caldrà proveir els organitzadors o comissaris amb una forquilla pressupostària.

En aquesta fase, Playmodes creà un plànol esquemàtic en el qual s’ubicaven els diferents materials, es configuraven l’espai i els punts de visualització, i es definia l’inventari aproximat de materials.

Simulació

Si disposem de fotografies de l’obra que s’ha d’exhibir, cal incloure-les dins de l’entrega de la proposta que farem als comissaris o als organitzadors de l’exhibició. Si no en disposem, perquè és una obra de nova creació, és molt positiu crear una simulació visual −o audiovisual, si tenim els recursos per fer-ho− que doni una idea de quin serà l’aspecte de l’obra acabada. Cada artista té el seu propi tarannà a l’hora de crear aquestes simulacions: des d’esbossos a mà alçada sobre tovallons de paper, fins a fotomuntatges o renders 3D; qualsevol tècnica és vàlida sempre que ofereixi una idea aproximada dels resultats finals de l’obra.

Per al projecte Horizon, Playmodes creà una simulació mitjançant la tècnica del fotomuntatge i la imatge digital 2D.

Document d’entrega

Tots aquests materials previs (el concepte, els possibles referents artístics, els plànols d’implantació prèvia, la simulació…) cal condensar-los en un document intel·ligible, coherent i fàcil de consultar. Moltes vegades, la manera de redactar i presentar aquest document fa la diferència entre un projecte aprovat o un projecte cancel·lat, així que val la pena posar-hi atenció i desempolsar les nostres qualitats com a redactors i dissenyadors gràfics.

Pressupost

Com a document annex, s’ha d’incloure al projecte un pressupost detallat que especifiqui els diferents aspectes de la producció (honoraris artístics, materials, equips de muntatge…). Per als que venim d’una educació artística, no ens és fàcil enfrontar-nos a pressupostos d’aquest tipus, i cada artista té les seves pròpies estratègies. La nostra recomanació és que intentem preveure les jornades de feina que suposarà la creació de l’obra i el nombre de persones que s’hi hauran d’implicar i, a partir d’aquí, treure’n uns honoraris d’acord amb un salari diari. Si a això hi sumem els preus del lloguer dels materials i els espais, les compres de fungibles i els equips humans externs, obtindrem una xifra que representarà el cost aproximat de l’obra. No hem d’oblidar-nos d’afegir-hi les despeses derivades del transport, l’allotjament i la manutenció, si és que no estan incloses per defecte en el tracte amb l’organització de la mostra.

Per desgràcia, la cultura sol estar infrafinançada i no són pocs els casos en què els artistes perden diners i desenvolupen la seva activitat per una pulsió personal («per amor a l’art»). Tot i això, recomanem que es valorin dignament les tasques de creació artística, perquè es tracta d’un exercici de responsabilitat col·lectiva per al qual tots hem de treballar, sense precaritzar la nostra feina ni posar precedents per als qui vindran darrere nostre.

Contracte

Una vegada s’ha entregat el document a l’organització o al comissariat, acaba arribant el moment decisiu. Si la nostra proposta és acceptada, cal exigir un contracte de curs legal que especifiqui els termes i també els drets i les obligacions de les parts. És important, sobretot en el territori de la instal·lació de gran format, cobrir-se les espatlles pel que fa a cancel·lacions per mal temps, per brots pandèmics… I també definir els papers de cada part. Per exemple, determinats festivals disposen d’equips de producció tècnica que es fan càrrec de muntatges, lloguers de materials, etc., i és necessari determinar quins són els nínxols de responsabilitat de cada agent implicat en l’obra. Quan ens hem posat d’acord en els termes i hem signat el contracte, podem posar-nos a treballar!