3. Llum, so, moviment i espai

3.8. Cinètica i mecatrònica

L’art cinètic és un corrent artístic que es caracteritza perquè empra el moviment i el dinamisme com a elements principals de l’obra. Aquest corrent té els seus antecedents en l’obra d’artistes com Alexander Calder, que va ser un dels pioners a usar el moviment en l’art. Calder va crear una sèrie d’escultures mòbils que es mouen gràcies a la pressió de l’aire o a l’energia elèctrica, les quals es van convertir en unes de les seves obres més conegudes.

Amb el temps, l’art cinètic va anar evolucionant i es va desenvolupar per mitjà de diferents corrents i artistes, com el dadaisme, l’art òptic (op art) o l’art pobre (arte povera). A partir dels anys setanta del segle xx, l’art cinètic es va fer especialment popular gràcies a l’aparició de l’art digital, que ha permès a artistes com Daniel Rozin o Collectif Scale crear instal·lacions artístiques dinàmiques i interactives utilitzant la tecnologia, en un nou vessant de l’art cinètic que podríem anomenar art mecatrònic, atès que vincula mecànica i electrònica.