4. Interactivitat

4.3. Interacció no tecnològica

Més enllà dels sistemes d’interacció digital, tot un seguit d’interaccions −segurament les més òbvies i potents!− no han de ser necessàriament intervingudes per les tecnologies. Si acceptem una definició àmplia del terme interacció, veiem que el sol fet d’itinerar dintre d’una instal·lació immersiva de grans dimensions ja és un acte interactiu per si sol. El fet d’observar una instal·lació des de múltiples punts de vista és un acte potentíssim de modificació de la percepció de l’obra. En aquest sentit, si durant la fase de disseny de l’obra tenim en compte aquesta multifocalitat de percepcions de la instal·lació, podem incloure la interacció en la mateixa forma de la instal·lació sense haver de recórrer a les tecnologies.

Vídeo 71. Olivier Ratsi. Onion Skin (2013)
Font: https://vimeo.com/ratsi/onionskin

De la mateixa manera, sempre és interessant plantejar interaccions amb els usuaris que siguin naturals i transparents, i que no impliquin complexitats tecnològiques. El treball manual, la corporalitat i la gestualitat ens ofereixen un contrapunt molt interessant −fins i tot necessari− a la mediació tecnològica del mitjà audiovisual.

Interacció… cal?

S’ha de tenir molt en compte com integrar la interactivitat en les obres, i s’ha de justificar sempre des d’una necessitat conceptual i narrativa, i no per la simple fascinació tecnològica. És molt fàcil deixar-se portar per aquesta fascinació, però si la interactivitat no aporta cap valor discursiu a l’obra, potser val la pena reflexionar profundament respecte a la necessitat d’incorporar-hi aquestes tecnologies. Complicar excessivament els projectes, si la interactivitat no és una necessitat fonamental, pot desvirtuar els continguts audiovisuals de la nostra peça. 

Finalment, volem obrir el debat al voltant d’una problemàtica en l’ús de la interacció que, segons el nostre parer, no està resolta. Es tracta de la interacció multiusuari en el context de les instal·lacions de gran format que poden acollir desenes −si no centenars− d’espectadors de manera simultània. Segons el parer dels autors, és molt difícil trobar sistemes eficients d’interacció multiusuari, en el context de les interaccions audiovisuals, que permetin la participació de múltiples usuaris de manera ordenada, i en molts casos es cau en l’error de plantejar interaccions monousuari (càmeres Kinect, per exemple), fet que provoca moltes cues i un interès limitat en la interacció.