3. Llum, so, moviment i espai

Iannis Xenakis

Un dels artistes més destacats de la recerca musical i sonora de la dècada dels seixanta va ser Iannis Xenakis, un compositor i arquitecte grec que va treballar en la creació de sons abstractes utilitzant les matemàtiques i les tècniques informàtiques. Una de les seves obres més celebrades és el Pavelló Philips, un espai arquitectònic que va crear per a l’Exposició Universal de París de 1958, durant el període en què Xenakis va treballar a l’estudi d’arquitectura de Le Corbusier.

Dins del Pavelló Philips, concebut com un espai per a l’experiència immersiva del so i la llum, Edgard Varèse −compositor francès pioner en l’ús de la música electrònica− hi estrenà la seva obra Poème électronique, una instal·lació sonora creada específicament per a aquest espai arquitectònic, la qual va ser considerada una de les primeres instal·lacions artístiques de llum i so de l’era moderna.

Més enllà del Pavelló Philips, Iannis Xenakis fou un vertader pioner en la creació d’instal·lacions immersives de llum i so. Tant és així que un conjunt d’obres seves −els polítops− desplegaven tot un seguit d’artefactes lumínics i de difusió sonora multicanal que han esdevingut un referent ineludible en la història de les instal·lacions audiovisuals immersives. Al Polytope de Cluny (París, 1971), per exemple, Xenakis hi desplega una instal·lació formada per 600 flaixos i 3 làsers, en perfecta sincronia amb una banda sonora electrònica composta per ell mateix. Pioner en l’ús de la informàtica per al control informatitzat de tots aquests elements, en els seus successius polítops (Mycenes, Beaubourg…) Xenakis aprofundirà en les estretes relacions entre llum, so i arquitectura.

Karlheinz Stockhausen

Un altre artista important de la recerca musical i sonora de la dècada dels seixanta va ser Karlheinz Stockhausen, un compositor alemany que va treballar en la creació de músiques abstractes utilitzant tècniques de síntesi de so. Stockhausen va ser un dels pioners en l’ús de la música electrònica, i va crear una sèrie de peces musicals que exploraven les possibilitats de les noves tecnologies sonores, com el sintetitzador o la cinta electrònica.

Daphne Oram

Compositora, música i inventora britànica que va viure a finals del segle xx. Daphne Oram és considerada una de les figures més importants en el desenvolupament de la música electrònica i l’art sonor, ja que va ser la primera persona a utilitzar un sintetitzador analògic a la Gran Bretanya.

Va començar la seva carrera musical als anys cinquanta com a compositora per a la BBC. Més tard, es va interessar pel desenvolupament de la música electrònica i va crear el primer sintetitzador analògic de la Gran Bretanya, anomenat Oramics Machine. Aquesta màquina li permetia crear sons i melodies de manera molt més ràpida i precisa que amb els mètodes tradicionals, ja que podia transformar els traços que dibuixava en sons electrònics.

John Cage

Compositor estatunidenc, també va ser un dels artistes més importants de la recerca musical i sonora de la dècada dels seixanta. John Cage va ser pioner en l’ús de sons no convencionals, i va crear una sèrie de peces musicals que empraven la parla com a element sonor. A més, Cage va ser un dels primers a utilitzar l’aleatorietat i els sons del món quotidià com a elements musicals. Aquest ús de l’aleatorietat i les probabilitats −Cage era un gran aficionat a integrar elements de l’Yijing a la seva obra− troba ecos en l’art generatiu contemporani.

Brian Eno

Músic, productor i artista visual britànic, i ha estat una de les figures més influents en el desenvolupament de la música electrònica ambiental. Brian Eno és conegut per la seva obra com a productor i per les seves pròpies creacions musicals, i també per la influència que ha tingut en el món de l’art sonor i visual.

Una de les característiques més destacades de la música de Brian Eno és l’ús de l’aleatorietat com a element estructural. Eno ha utilitzat tècniques aleatòries en les seves peces musicals per compondre sons i melodies que evolucionin de manera no predictible. Aquesta tècnica li ha permès crear obres musicals que es mantenen interessants i sorprenents al llarg del temps, ja que cada escolta pot resultar diferent depenent de les combinacions aleatòries que es produeixen.

D’entre les obres de Brian Eno que han fet ús de l’aleatorietat, algunes de les més conegudes són Discreet Music o Music for Airports. Aquestes obres són considerades veritables peces de culte en el món de la música electrònica.

Zimoun

Artista suís que es dedica a crear instal·lacions sonores i esculturals utilitzant materials com ara motors, sensors i objectes de la vida quotidiana. Els treballs de Zimoun se centren en la creació de paisatges sonors amb una estètica minimalista i una gran atenció al detall.

Les instal·lacions de Zimoun solen ser obres a gran escala que combinen elements mecànics amb materials naturals, com ara paper, llana o fusta. Els motors es mouen de manera sincronitzada per crear uns sons i moviments repetitius que són part integrant de l’obra. Així doncs, les instal·lacions de Zimoun són una combinació d’art cinètic, sonor i escultural.

Algunes de les obres més conegudes de Zimoun inclouen 217 prepared dc-motors, cotton balls i 51 prepared dc-motors, cardboard boxes, dues instal·lacions que consisteixen en motors i elements simples, com ara pilotes de cotó o capses de cartró, que es mouen de manera sincronitzada per crear sons i moviments hipnòtics.