2.7. Els nous espais immersius
Com veurem a l’apartat 3.1. «Introducció: espai, abstracció, immersió», «el territori de la instal·lació audiovisual busca l’emancipació dels marcs quadrats de les pantalles convencionals integrant l’espai arquitectònic com a part de l’obra».
A partir de la idea de l’emancipació dels marcs quadrats podem entendre el fenomen dels espais immersius, que analitzarem breument en aquest apartat.
Els últims anys han començat a proliferar exposicions temporals i centres d’art digital dedicats a l’exhibició artística mitjançant l’experiència immersiva amb elements tecnològics. Espais immersius, centres d’art digital o la tipologia del museu del segle xxi són espais expositius que utilitzen la projecció en l’arquitectura de parets planes per integrar l’espectador en un espai de vídeo immersiu com a part de l’obra d’art. En aquest cas són els marges quadrats dels murs projectats en continuïtat els que trenquen amb el quadre de les pantalles convencionals per crear un espai en el qual l’espectador es veu envoltat per la projecció de vídeo i immers en aquesta projecció. Parets, sòl i fins i tot sostre són projectats de tal manera que l’espectador té una sensació de continuïtat entre tota la superfície física de la sala, cosa que reforça, així, l’experiència immersiva.
A París hi trobem un d’aquests espais immersius, anomenat Atelier des Lumières, on des del 2018 ofereixen experiències immersives amb exposicions com «Gustav Klimt and Hundertwasser» o «Paul Klee Painting Music».
Artechouse disposa d’espais immersius en diferents ciutats dels EUA, com Washington D. C., Miami o Nova York. Segons que descriuen al seu web, Artechouse:
«amplia les possibilitats de l’art i la forma en què l’experimentem per mitjà d’exposicions i experiències d’avantguarda impulsades per la tecnologia. Connectem idees progressistes, artistes i públic per estimular la innovació i la creativitat en la intersecció de l’art, la ciència i la tecnologia.»
(Artechouse, artechouse.com/mission/)
A Espanya, hi ha dos centres pioners: Ideal Barcelona i MAD Madrid Artes Digitales. Hi podem trobar diferents tipus d’espais dedicats a les instal·lacions audiovisuals i experimentar diferents tecnologies aplicades a la creació visual.
Segons Jordi Massó, responsable tècnic d’Ideal Barcelona:
«Ideal Barcelona és un centre d’art digital enfocat en les experiències immersives i interactives. El seu model de negoci es basa en les exposicions immersives de producció pròpia sobre la vida i l’obra d’artistes mundialment coneguts, com Frida Kahlo o Salvador Dalí.»
A banda de l’activitat que duu a terme com a espai d’exhibició obert al públic, Ideal Barcelona actua com a centre d’art digital amb produccions pròpies de continguts i obres d’art digital immersiu. També col·labora amb centres educatius, com BAU, i amb festivals d’art digital, com el MIRA i el Sónar; i ofereix la seva infraestructura tècnica per a la recerca i el desenvolupament de formats nous per mitjà de residències artístiques. A Ideal Barcelona, a més, hi podem trobar una instal·lació interactiva col·laborativa o una experiència de realitat virtual multiusuari.
Massó comenta, sobre això, que:
«a més, també produeix esdeveniments musicals, teatrals i altres tipus d’espectacles immersius enfocats en l’art digital… D’una banda, aquest tipus de centres, en el seu format més mainstream, són una bona manera d’acostar l’art i la seva història al públic general que no té per costum visitar museus. Alhora, cal que aquests centres tinguin en els seus equips personal creatiu per explorar i investigar nous llenguatges audiovisuals mitjançant l’ús de les seves infraestructures tècniques, les quals, per l’elevat cost que tenen, són de difícil accés.»
Madrid Artes Digitales és un espai tecnològic que disposa de 46 projector de vídeo distribuïts per les diferents sales, entre les quals podem visitar una sala de vídeo immersiva de 1.200 m2, en la qual parets i terra embolcallen l’espectador en la projecció; una sala de realitat virtual amb 48 cascos de VR; una sala amb una experiència interactiva multiusuari de realitat mixta i realitat augmentada, i una instal·lació que aplica algoritmes d’IA.
En aquest tipus d’espais podem experimentar l’aplicació de les darreres tecnologies de projecció i de creació visual −multiprojecció i vídeo immersiu, realitat virtual, realitat mixta i augmentada, interacció home-obra artística, so immersiu i mapping− en el context d’un espai expositiu dedicat a l’exhibició d’obres pictòriques o a la retrospectiva de diferents artistes. En paraules de Massó:
«com a centre d’art digital, la tecnologia té un gran pes en l’estructura d’Ideal, ja que en depèn el funcionament del centre. Pel que fa a la projecció immersiva, una de les innovacions i un punt diferencial respecte a altres centres d’aquest tipus és l’ús del sistema de vídeo Smode juntament amb Notch, que permeten la creació de contingut en temps real. A més, permeten treballar amb interactivitat, que és un altre dels elements que sempre es tenen presents a l’hora de desenvolupar experiències museístiques. També estem començant a treballar amb intel·ligència artificial i algoritmes de text a imatge. Finalment, per a l’exposició de Dalí s’ha fet un pas més en la tecnologia de VR, i s’ha desenvolupat un sistema free roam que permet als usuaris moure’s lliurement per l’espai i interactuar els uns amb els altres.»
Podríem resumir que els nous espais immersius o centres d’art digital utilitzen l’última tecnologia aplicada al camp dels espais expositius a la recerca d’experiències innovadores en què l’usuari pugui relacionar-se de manera sensorial gràcies a la immersió o interacció amb la mateixa obra artística. En referència al format de vídeo immersiu, Massó ens comenta:
«crec que és un format amb un gran potencial, ja que, des del meu punt de vista, quan el contingut de vídeo es tracta tècnicament com cal, ofereix uns resultats similars a la realitat virtual, però sense necessitat d’usar ulleres VR, cosa que fa que l’experiència sigui col·lectiva i compartida.»
