3.6. L’espectacle multimèdia: de les cerimònies dels jocs olímpics als grans concerts del pop global
Gran part dels desenvolupaments tecnològics que han fet possible l’emergència dels nous corrents d’art digital centrats en les tecnologies audiovisuals de la imatge, la llum i el so no podrien explicar-se sense la indústria de l’espectacle. Des de mitjan segle xx, propiciada pels mitjans radiofònics i televisius −i, en les darreres dècades, també gràcies a Internet−, la indústria de la música en directe ha crescut enormement, i ha donat lloc a bandes de músics que operen a escala planetària i que ofereixen als seus seguidors experiències en directe de gran volada. La indústria musical del pop global és un negoci multimilionari, i integra tota mena de productes al servei de l’experiència musical i escènica, incloent-hi, òbviament, els grans espectacles de música «en directe» per als quals la indústria ha anat creant, de manera accelerada des dels anys seixanta del segle xx, tota classe de sistemes de so, il·luminació i maquinària escènica.
Aquests desenvolupaments tècnics, en forma de focus, làsers, caps mòbils, projectors, màquines de fum, altaveus, subwoofers, pirotècnia…, s’han popularitzat i abaratit cada cop més, i avui en dia formen part −en més o menys mesura− de qualsevol concert de barri o petit teatre.
Aquestes tecnologies i els seus protocols estandarditzats de control han esdevingut un element clau en la paleta de recursos dels artistes digitals del segle xxi, i no és estrany veure que la majoria de creadors que treballen amb el so i la llum com a matèria ho fan reutilitzant aquestes tecnologies i aquests protocols, i subvertint-ne l’ús.
És per això que cal estar a l’aguait dels nous desenvolupaments en les tecnologies per a l’espectacle, ja que és molt probable que d’aquí poc puguem anar incorporant aquests recursos nous al nostre propi conjunt d’eines. En aquest sentit, val la pena fixar-se en les grans cerimònies mediàtiques, com ara les dels jocs olímpics o les dels grans esdeveniments esportius. Tot i que aquests esdeveniments tenen una estètica popular i grandiloqüent, solen ser un termòmetre fiable de l’estat de l’art de la tècnica, i solem trobar-hi bones idees executades per tècnics de primeríssim nivell.
El duo d’escenògrafs i il·luminadors catalans Cube.bz fa més de quinze anys que creen espais escènics per a la música i el teatre, i que fan evolucionar un llenguatge personal que els ha portat fins a projectes cada vegada més ambiciosos. Sense deixar mai de banda la seva estètica essencial i minimalista −fins i tot brutalista−, han col·laborat amb artistes com C. Tangana i Rosalía, i han creat escenografies per al Gran Teatre del Liceu o el Palau de la Música.
Com a cas d’estudi particular, i vinculat a la idea de les escenografies mediàtiques com a font d’inspiració per al treball d’instal·lacions de so i llum, us proposem analitzar atentament el treball de Cube.bz per a la cerimònia d’entrega dels premis Goya, en què acompanyaven l’artista Rosalía. L’ús de la llum i el contrallum, les estructures escèniques −sempre d’un cromatisme molt contingut−, el vestuari i la gestualitat dels cantants i figurants donen lloc a un format escenogràfic pensat per al format televisiu, profundament emotiu tot i la senzillesa formal.
