3.8. Cinètica i mecatrònica
L’art cinètic és un corrent artístic que es caracteritza perquè empra el moviment i el dinamisme com a elements principals de l’obra. Aquest corrent té els seus antecedents en l’obra d’artistes com Alexander Calder, que va ser un dels pioners a usar el moviment en l’art. Calder va crear una sèrie d’escultures mòbils que es mouen gràcies a la pressió de l’aire o a l’energia elèctrica, les quals es van convertir en unes de les seves obres més conegudes.
Panayiotis Vassilakis
Un altre referent històric ineludible del camp de l’art cinètic és Takis, pseudònim de l’artista grec Panayiotis Vassilakis. Takis és conegut pel seu treball en l’art cinètic i l’art conceptual, i perquè posa un focus especial en l’ús de materials electromagnètics i en els efectes de la gravetat. Les seves obres solen consistir en escultures o instal·lacions que es mouen o que reaccionen a diferents estímuls, com ara el moviment, el so o la llum.
Per a més informació:
https://en.wikipedia.org/wiki/Panayiotis_Vassilakis
Amb el temps, l’art cinètic va anar evolucionant i es va desenvolupar per mitjà de diferents corrents i artistes, com el dadaisme, l’art òptic (op art) o l’art pobre (arte povera). A partir dels anys setanta del segle xx, l’art cinètic es va fer especialment popular gràcies a l’aparició de l’art digital, que ha permès a artistes com Daniel Rozin o Collectif Scale crear instal·lacions artístiques dinàmiques i interactives utilitzant la tecnologia, en un nou vessant de l’art cinètic que podríem anomenar art mecatrònic, atès que vincula mecànica i electrònica.
Reuben Margolin
Artista estatunidenc conegut pel seu treball amb escultures mecàniques i instal·lacions que es mouen. Considerat una figura transicional entre l’art cinètic «tradicional» i els nous corrents més tecnològics, Margolin utilitza materials com ara cordes, rodes i motors per crear obres que es mouen de manera orgànica, i que imiten el moviment dels animals o la vegetació. Les seves obres solen ser grans escultures mecàniques que es mouen lentament, cosa que crea un efecte hipnòtic i meditatiu per als espectadors.
Per a més informació:
https://www.reubenmargolin.com/
Daniel Rozin
Artista conegut per haver treballat en l’art digital i en l’art cinètic. És especialment conegut pel seu treball amb miralls interactius i instal·lacions d’art que fan servir la reflexió de la llum per crear experiències immersives per als espectadors. Els seus miralls inclouen obres com ara PomPom Mirror, Wooden Mirror i Trash Mirror, les quals utilitzen materials com perles de plàstic, fusta o deixalles per crear imatges dinàmiques que es mouen i canvien en funció del moviment dels espectadors. A més de les instal·lacions de miralls, Rozin també ha creat altres obres d’art cinètic que fan ús de tecnologies com ara la realitat augmentada i els motors per crear moviment i interacció amb els espectadors.
Per a més informació:
http://www.smoothware.com/danny/
Collectif Scale
Dins de la nova fornada de creadors d’art cinètic digital, cal mencionar els darrers treballs dels francesos Collectif Scale. Les últimes obres que han creat empren la llum i el moviment de manera expressiva, i amb un nivell de precisió que només és possible gràcies als algoritmes computacionals. Les seves escultures s’han exhibit a museus i festivals d’arreu del món, i han acompanyat concerts de música clàssica.
Per a més informació:
https://www.collectifscale.com/
