1. Introducció a les instal·lacions audiovisuals

1.1. Presentació

Els materials que us presentem a continuació posen en context diverses evolucions històriques, disciplines actuals i artistes rellevants del camp de la instal·lació audiovisual.

Tot i que procurarem tenir una mirada àmplia i integradora, posarem l’èmfasi en la instal·lació audiovisual executada mitjançant tècniques de creació digital i ens centrarem en les videoinstal·lacions.

A grans trets, dividim els materials en tres apartats:

• La videoinstal·lació.
• La instal·lació de llum i so.
• La instal·lació interactiva.

Malgrat que aquesta categorització –com totes les categoritzacions– és arbitrària, ens ajudarà a perfilar de manera més o menys ordenada un seguit de referents històrics, l’estat de l’art i les tècniques associades a cadascun d’aquests grups temàtics. Més endavant exposarem en detall una taxonomia introductòria que ens ajudi a identificar les tipologies i les característiques de les instal·lacions audiovisuals que, com veurem, no podem definir com un compartiment estanc i immutable.

En qualsevol cas, és evident que, quan ens referim a una instal·lació audiovisual, ens estem referint a un format ben identificable en el qual l’objecte artístic deixa d’estar atrapat dins dels confins d’un marc bidimensional (d’una pintura, una fotografia o una pantalla) o dels límits de l’objecte escultòric, i passa a formar part d’un discurs espacial, integrat amb l’arquitectura. Parlem, doncs, d’una escenificació de l’obra artística, en la qual el punt de vista de l’observador o l’observadora de l’obra no és fix. Aquesta llibertat d’itinerància que sovint tenen els observadors de l’obra és clau en la pròpia percepció de les obres, atès que aquestes obres es poden experimentar des de múltiples punts de vista, tot vinculant espai i significat.

Recapitulant, doncs, al primer apartat ens centrarem en les videoinstal·lacions, a partir d’un recorregut històric que ens portarà des dels inicis del cinema fins a les darreres tècniques de visualització de dades mitjançant gràfics procedurals.

A l’apartat sobre llum, so i cinètica veurem com ha estat l’evolució de la relació entre l’espai arquitectònic i els llenguatges artístics vinculats a l’escenotècnia, des dels espais rituals del Paleolític fins a les escenografies operístiques o les darreres instal·lacions immersives de so i llum.

Per acabar, oferirem un seguit de recursos al voltant de la interactivitat que ens ajudaran a conèixer les possibilitats d’integrar tècniques d’interacció digital en els nostres treballs.