2.2. Animació experimental: música visual, de Fischinger a McLaren
Als inicis del segle xx, amb l’emergència de les noves tècniques cinematogràfiques, un conjunt d’artistes visuals, molts d’ells provinents de la pintura, van abraçar el cinema com a suport per a la recerca artística. Veien en el cinema l’eina perfecta per integrar la dimensió del temps i del moviment en la seva obra, i van ser influenciats per moviments artístics com el dadaisme, el futurisme i el constructivisme.
Aquest conjunt d’artistes va experimentar amb tècniques com la superposició, la distorsió i la manipulació de la imatge en moviment per crear pel·lícules que desafiaven les normes tradicionals de narració i estructura, i que en gran manera adoptaven els formats i les tècniques de l’animació fotograma-a-fotograma. Molts d’ells també van explorar l’estreta relació entre la imatge i la música, i van crear pel·lícules que es podrien considerar música visual o visual music, ja que la imatge i el so esdevenien una sola entitat.
Oskar Fischinger
Un dels artistes destacats d’aquest corrent fou l’alemany-estatunidenc Oscar Fischinger (1900-1967), animador abstracte i realitzador de pel·lícules. És conegut per les seves pel·lícules abstractes experimentals i per l’ús innovador que va fer de les tècniques d’animació. Les pel·lícules de Fischinger es van fer durant les dècades de 1920 i 1930, i solien incloure formes geomètriques abstractes i patrons que es movien i canviaven al ritme de la música. Es considera un pioner important en el desenvolupament de l’animació abstracta i la pel·lícula experimental. El treball de Fischinger ha tingut influència en molts artistes i realitzadors, i les seves pel·lícules continuen sent molt projectades i admirades avui dia.
Mary Ellen Bute
Una animadora i realitzadora estatunidenca coneguda per les seves pel·lícules abstractes experimentals dels anys trenta i quaranta va ser Mary Ellen Bute (1906-1983). Va ser una de les primeres dones a dirigir pel·lícules d’animació abstracta i també una de les primeres a utilitzar tècniques d’animació amb sincronització de so. Bute és considerada una pionera important en l’animació abstracta i la pel·lícula experimental, i el seu treball ha tingut una gran influència en molts artistes posteriors.
Norman McLaren
Un animador, director i productor escocès-canadenc conegut pel seu treball pioner en l’animació experimental va ser Norman McLaren (1914-1987). Les pel·lícules de McLaren són conegudes per l’ús de tècniques poc convencionals, com dibuixar directament en pel·lícula, i també per l’ús innovador del so i la música. Va treballar per a la National Film Board of Canada durant molts anys, i les seves pel·lícules han guanyat molts premis i han estat àmpliament projectades i admirades. McLaren és considerat una de les figures més importants de la història de l’animació i el seu treball continua influint en els actuals animadors i realitzadors.
John Whitney
Un animador, músic i artista visual estatunidenc conegut pel seu treball pioner en l’animació i la sincronització de so va ser John Whitney (1917-1995). Va ser un dels primers a fer servir ordinadors per a l’animació i la generació de gràfics, i va ser un precursor en l’ús d’aquestes tecnologies digitals per a la creació d’efectes visuals per a pel·lícules i televisió. Whitney és considerat una figura important en la història de l’animació, i la seva obra ha tingut una gran influència en molts artistes posteriors. Una de les pel·lícules més conegudes en les quals Whitney va utilitzar efectes visuals computacionals és 2001: A Space Odyssey, dirigida per Stanley Kubrick i estrenada l’any 1968. Whitney va col·laborar amb Kubrick en la creació d’alguns dels efectes visuals més icònics de la pel·lícula.
Aquest tipus d’exploració de la imatgeria d’animació abstracta, fortament vinculada i en sincronia amb la música, ha continuat més enllà dels primers experiments del segle xx, i avui segueix donant fruits força interessants. En aquest sentit, destaquem la feina feta per Alex Rutterford l’any 2002 al videoclip Gantz Graf, del duo de música electrònica Autechre. Tot i que fa més de vint anys que es va publicar, aquesta obra continua sent una referència ineludible per als artistes que, actualment, treballen amb imatge de síntesi i sincronia audiovisual amb música electrònica.
