2.6. Gràfics procedurals. Data viz i creative coding
Una de les tècniques més esteses en l’art digital contemporani és el grafisme generatiu, entès com un conjunt de tècniques computacionals per generar imatges o formes a partir de regles o patrons establerts per l’artista. Això permet als creadors crear gràfics complexos i visuals amb uns grans nivells de precisió i control.
Tot i que podem traçar antecedents històrics d’art procedural no basat en la computació (Sol Lewitt, John Cage, Fluxus…), el grafisme procedural d’avui en dia seria impensable sense un conjunt de tècniques basades en la codificació de programari. A aquest conjunt de tècniques se l’ha acabat anomenant creative coding, i fa referència als usos artístics del codi.
Un dels llenguatges de programació més utilitzats per crear gràfics procedurals és Processing, un llenguatge basat en Java que està dissenyat específicament per a la creació de gràfics en temps real, i que fou desenvolupat per Ben Fry i Casey Reas al MIT MediaLab, sota la supervisió de John Maeda. Altres llenguatges comunament utilitzats inclouen OpenFrameworks, Cinder, P5JS, Nannou… Tots aquests llenguatges fan servir conceptes matemàtics per crear gràfics complexos i animacions.
Dins de l’àmbit del creative coding, un nombre creixent d’artistes expressen les seves inquietuds i els seus llenguatges gràcies a aquests conjunts de tècniques.
Vera Molnár
Una artista visual hongaresa coneguda pel seu treball en l’art conceptual i l’animació va ser Vera Molnár (1924-2021). Va ser pionera en l’ús de la computació per a la creació d’art generatiu per mitjà de programaris escrits per ella mateixa. Molnár és coneguda per les seves obres abstractes, i el seu treball s’ha presentat en nombroses exposicions en l’àmbit internacional, i ha influït en molts altres artistes de les noves generacions de l’art digital.
Per a més informació:
http://www.veramolnar.com/
https://medium.com/the-link-art-blocks/ab-101-historical-figures-in-generative-art-vera-molnár-b2c5f64fccd8
Elena Asins
Dins d’aquest grup de pioneres de l’art generatiu, caldria també destacar l’artista madrilenya Elena Asins (1940-2015). Asins va establir relació amb el Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid arran d’un seminari dedicat a la generació de formes plàstiques per mitjà d’ordinadors, el qual, juntament amb el seu pas per la Universitat de Stuttgart, on es va interessar pels fonaments de la semiòtica, li va permetre prendre consciència de les bases matemàtiques de l’art, de la rellevància que té la idea com a veritable motor de l’art i de les possibilitats que s’obrien amb l’ús d’altres mitjans diferents dels tradicionals. Des d’aleshores, l’ús de la tecnologia, entesa com a eina de treball i no com a finalitat en si mateixa, acompanyà el seu treball artístic.
Per a més informació:
https://es.wikipedia.org/wiki/Elena_Asins
Dins de la fornada d’artistes actuals, caldria destacar:
Zachary Lieberman
Artista, programador i professor estatunidenc, conegut pel seu treball en el camp de l’art digital i la tecnologia, imparteix classes a la Universitat de Nova York i ha treballat amb nombrosos artistes i grups d’investigació per desenvolupar noves tècniques i eines d’art digital. Zach Lieberman és cofundador de la comunitat OpenFrameworks −un framework de C++ orientat a l’art i el disseny− i ha estat reconegut amb molts premis i reconeixements per la seva contribució al camp de l’art digital.
Per a més informació:
http://zach.li/
Memo Akten
Artista i investigador turc-britànic conegut pel seu treball en el camp de l’art digital i la tecnologia. Memo Akten és especialment conegut per les seves instal·lacions d’art interactives que utilitzen tècniques d’aprenentatge automàtic i realitat augmentada per explorar qüestions socials i polítiques. També ha treballat en projectes de videojocs, música i altres formes d’art digital.
Per a més informació:
https://www.memo.tv/
Una subdisciplina de rellevància especial dins del creative coding és el data viz o la visualització de dades. La visualització de dades és una disciplina que s’ha desenvolupat en les últimes dècades amb l’objectiu de transformar dades numèriques en informació visual per facilitar-ne la comprensió i la interpretació per part dels humans. Això permet extreure informació valuosa de les dades i millorar la presa de decisions en àmbits com la ciència, la tecnologia i les finances.
En l’àmbit artístic, la visualització de dades també ha trobat un lloc destacat, ja que permet crear obres d’art que combinen l’estètica amb la informació.
Alguns dels artistes més rellevants de l’àmbit de la visualització de dades són Rafael Lozano-Hemmer, Ryoji Ikeda o Refik Anadol.
Rafael Lozano-Hemmer
Un artista mexicà que empra la tecnologia per explorar les relacions entre els éssers humans i l’entorn va ser Rafael Lozano-Hemmer. La seva obra, que sol ser interactiva i en temps real, s’ha exhibit en museus i esdeveniments arreu del món.
Val la pena destacar la seva obra Pulse Room, que consisteix en una sala on els visitants poden fer servir les seves pulsacions cardíaques per controlar la il·luminació, el so i altres elements de la instal·lació. L’obra es va estrenar el 2007 i s’ha presentat en nombroses exposicions arreu del món. Pulse Room és un exemple de l’interès de Lozano-Hemmer per explorar la relació entre el cos humà i la tecnologia, i per crear experiències interactives que involucrin els espectadors de manera activa.
Per a més informació:
https://www.lozano-hemmer.com/
Ryoji Ikeda
Un altre artista important en aquesta disciplina va ser Ryoji Ikeda. La seva obra fa servir la visualització artística de dades per explorar qüestions filosòfiques sobre la realitat i la percepció. Les obres que crea, que sovint consisteixen en grans instal·lacions de llums i so, utilitzen dades quantitatives per crear experiències sensorials immersives per al públic, tot fent servir una estètica crua i minimalista.
Per a més informació:
https://www.ryojiikeda.com/
Refik Anadol
Els darrers anys s’ha popularitzat també el treball de Refik Anadol, artista turc establert a Nova York. Anadol ha sabut aprofitar l’interès del gran públic pels desenvolupaments en el camp de la intel·ligència artificial (IA), i ha construït la seva obra al voltant de l’ús de tècniques de machine learning per crear espectaculars renders en 3D. Anadol ha sabut, també, utilitzar els termes relacionats amb la IA per construir una estratègia de màrqueting promocional dels seus treballs, que l’han portat a crear obres de gran escala i pressupost.
Per a més informació:
https://refikanadol.com/
Domestic Data Streamers
A Catalunya, aquest estudi basa la seva activitat en la creació d’experiències a partir del treball amb dades. A mig camí entre el disseny, l’art i l’enginyeria, els seus treballs ajuden a copsar la complexitat de grans volums de dades mitjançant formats i processos lúdics i participatius.
Per a més informació:
https://domesticstreamers.com/
Com hem vist, doncs, la visualització artística de dades té un gran potencial per a la creació d’obres d’art que són a la vegada estètiques i informatives. Això permet als artistes utilitzar dades de fonts diverses per crear obres que són visuals i conceptuals al mateix temps. A més, aquesta disciplina permet explorar preguntes complexes sobre la realitat i la percepció humana, i ofereix als artistes eines per crear experiències immersives per al públic.
