3.4. Desenvolupaments escènics durant els segles XX i XXI
Com hem vist, l’art de la instal·lació té una forta vinculació amb l’arquitectura i, per extensió, amb el disseny d’espais. En aquest sentit, la disciplina de l’escenografia suposa una referència clara a l’hora de dissenyar espais instal·latius, ja que les estratègies creatives i tècniques s’hi relacionen de manera considerable.
Així doncs, es fa necessari fer un repàs breu dels assoliments de l’escenografia teatral al llarg del segle xx i el xxi, i posar l’accent en l’ús del so, la llum i la imatge i en els artistes que −tant al llarg del segle passat com en l’actual− han fet aportacions rellevants a aquesta disciplina.
Edward Gordon Craig
Considerat el pare de l’escenografia del segle xx, Edward Gordon Craig va concebre l’escenografia com un laboratori d’arquitectures, bambolines, prismes, escales i segments per mitjà dels quals aconseguia la màxima expressivitat amb una arquitectura mínima, summament simplificada. Va inventar el terme escenari espacial en contraposició al teatre il·lusionista dels segles anteriors, en què predominava el text dramatúrgic.
La seva obra és oberta, lliure d’interpretació, plena de suggestions. Només amb la incorporació dels elements visuals i auditius una obra escrita pot adquirir el teatre en tot el seu sentit. Les seves idees han deixat un llegat molt important per a la pràctica teatral contemporània. D’entre aquestes idees destaca l’ús dels elements escènics en el muntatge (escenografia, vestuari, il·luminació, etc.), de manera que transcendeixin la realitat. La influència de Gordon Craig ha estat considerable en la concepció general de l’art del teatre i en el camp de l’escena. Craig va ensenyar als escenògrafs a rebutjar la imitació naturalista, a fundar el seu treball sobre els poders de la suggestió i a deixar-se portar per la pròpia imaginació per despertar la de l’espectador.
Per a més informació:
https://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Gordon_Craig
Josef Svoboda
Sens dubte, un dels creadors de l’escena teatral i operística més transcendents del segle xx és Josef Svoboda. La llum, la seva projecció sobre el volum i la textura, la barreja de l’efecte real i simulat, però, sobretot, l’experimentació constant el van convertir en l’artesà de l’escena més innovador del segle xx. La seva marca d’identitat es reconeixia, essencialment, per l’ús que feia de la il·luminació. Defensor de la dramatúrgia de la llum, era aquesta dramatúrgia la que creava l’atmosfera dramàtica per a cada representació. Encara que les seves creacions utilitzaven el volum, tant abstracte com amb punts de partida figuratius, la presència de la il·luminació determinava l’expressivitat de cada escena.
Per a més informació:
https://monoskop.org/Josef_Svoboda
Es Devlin
Una dissenyadora contemporània de vestuari, escenografies i instal·lacions és Es Devlin, coneguda per la feina feta amb artistes com Kanye West, Lady Gaga, Take That i The Pet Shop Boys, i amb directors de teatre i òpera, com ara Sam Mendes i Mark Morris. El treball de Devlin sol ser molt tecnològic, i utilitza elements com ara pantalles LED i projeccions de vídeo per crear escenografies espectaculars i immersives. També treballa amb materials com ara el metall, el plàstic, el vidre i la tela per crear les seves obres. En general, Devlin té una gran habilitat a l’hora de combinar diferents tècniques i materials per crear escenografies que són riques tant visualment com conceptualment.
Per a més informació:
https://esdevlin.com/
