4.1. Introducció a les instal·lacions audiovisuals interactives
Per acabar aquests materials, no volem deixar de fer referència a les possibilitats que ens ofereixen els sistemes d’interacció aplicats a les instal·lacions audiovisuals.
El terme interacció és ampli, i en el món de l’art contemporani pot descriure un ampli ventall de mecanismes que permeten a l’obra de relacionar-se amb l’entorn, bé sigui amb els espectadors o amb el context ambiental, per mitjà de mecanismes analògics o digitals, o amb un usuari o múltiples.
L’ésser humà és, fonamentalment, un constructor i un usuari d’eines. La nostra biologia ens feu evolucionar i ens oferí un polze oposat a les mans, fet que ens permeté desenvolupar una gran destresa manual per fabricar i utilitzar eines. Aquest fonament biològic, juntament amb la nostra curiositat innata, magnifica el nostre desig de «tocar» les coses i el d’interactuar-hi, i afavoreix les activitats que ens permeten fer servir les mans o les accions físiques com a desencadenants d’efectes.
Aquí és, evidentment, on rau l’interès de la integració dels sistemes interactius dins de les obres d’instal·lació audiovisual: si oferim als espectadors la possibilitat de jugar, de tocar o de comandar les respostes audiovisuals de les instal·lacions, obtindrem un vincle molt fort entre l’espectador i l’obra. Tant és així que moltes obres digitals contemporànies només es poden copsar manera completa quan s’hi interactua: l’obra ja no és simplement un objecte per a la contemplació passiva, sinó que esdevé un joc que només pot observar-se totalment si s’hi participa activament. Així, l’espectador forma part indestriable de l’obra i s’hi integra plenament.
Exemple
En aquesta peça de Chris Milk, sense l’espectador no hi ha res; la imatge es crea quan l’usuari es posa davant de la pantalla, i la seva imatge −o més aviat la seva ombra− és alterada amb diferents efectes. Està feta amb openFrameworks i s’ha utilitzat Microsoft Kinect SDK per a Windows, mitjançant l’entorn Unity3D que articula models 3D d’ocells que interactuen amb l’ombra capturada per les tres càmeres Kinect amagades.
Font: http://milk.co/treachery#/id/i4207763
Val a dir, però, que −tal com explicàvem− la idea d’interactivitat és àmplia i no fa referència només a la interacció física amb humans. Aquest terme, interacció, podria descriure també la capacitat de les instal·lacions d’interactuar amb l’entorn ambiental, per exemple. Dades com la temperatura, la contaminació, la humitat, o qualsevol altra dada numèrica −obtinguda d’una base de dades en línia, per exemple− configurarien una instal·lació interactiva sense haver de menester una interacció amb humans.
