4.3. Interacció no tecnològica
Més enllà dels sistemes d’interacció digital, tot un seguit d’interaccions −segurament les més òbvies i potents!− no han de ser necessàriament intervingudes per les tecnologies. Si acceptem una definició àmplia del terme interacció, veiem que el sol fet d’itinerar dintre d’una instal·lació immersiva de grans dimensions ja és un acte interactiu per si sol. El fet d’observar una instal·lació des de múltiples punts de vista és un acte potentíssim de modificació de la percepció de l’obra. En aquest sentit, si durant la fase de disseny de l’obra tenim en compte aquesta multifocalitat de percepcions de la instal·lació, podem incloure la interacció en la mateixa forma de la instal·lació sense haver de recórrer a les tecnologies.
Per a més informació:
De la mateixa manera, sempre és interessant plantejar interaccions amb els usuaris que siguin naturals i transparents, i que no impliquin complexitats tecnològiques. El treball manual, la corporalitat i la gestualitat ens ofereixen un contrapunt molt interessant −fins i tot necessari− a la mediació tecnològica del mitjà audiovisual.
Mapping Fet a Mà
Un exemple d’això és l’espectacle audiovisual de gran format dirigit a públic familiar i confeccionat per petits i grans: el Mapping Fet a Mà, una mescla de taller, activitat d’animació sociocultural i espectacle audiovisual de gran format en què el públic, acompanyat d’un equip de professionals, es converteix en creador. Es prepara una plantilla de l’edifici en el qual es projectarà l’espectacle. Aleshores, es visiten escoles, casals i llars de gent gran perquè els infants i les persones grans col·laborin en l’espectacle tot pintant ells mateixos les plantilles de l’edifici amb retoladors, ceres i aquarel·les. Més tard, aquestes imatges s’animen, es coordinen amb una banda sonora i es projecten durant l’espectacle. Així, partint de dibuixos, maquetes de cartró, objectes, animacions stop-motion…, es dinamitza un taller en el qual els participants generen manualment els materials i els continguts que després s’editen i es munten digitalment en un espectacle de mapping. La primera edició d’aquesta proposta es va fer el 2011 al festival FADE de la Cellera de Ter.
Font: Playmodes https://www.playmodes.com/home/mapping-fet-a-ma/
Per a més informació:
https://www.playmodes.com/home/mapping-fet-a-ma/
http://www.playmodes.com/pub/MappingFetAMa.pdf
Interacció… cal?
S’ha de tenir molt en compte com integrar la interactivitat en les obres, i s’ha de justificar sempre des d’una necessitat conceptual i narrativa, i no per la simple fascinació tecnològica. És molt fàcil deixar-se portar per aquesta fascinació, però si la interactivitat no aporta cap valor discursiu a l’obra, potser val la pena reflexionar profundament respecte a la necessitat d’incorporar-hi aquestes tecnologies. Complicar excessivament els projectes, si la interactivitat no és una necessitat fonamental, pot desvirtuar els continguts audiovisuals de la nostra peça.
Finalment, volem obrir el debat al voltant d’una problemàtica en l’ús de la interacció que, segons el nostre parer, no està resolta. Es tracta de la interacció multiusuari en el context de les instal·lacions de gran format que poden acollir desenes −si no centenars− d’espectadors de manera simultània. Segons el parer dels autors, és molt difícil trobar sistemes eficients d’interacció multiusuari, en el context de les interaccions audiovisuals, que permetin la participació de múltiples usuaris de manera ordenada, i en molts casos es cau en l’error de plantejar interaccions monousuari (càmeres Kinect, per exemple), fet que provoca moltes cues i un interès limitat en la interacció.
